S'escriuen els següents elements en l'ordre descrit:
- Intent
- Símbol: i
- Ús: en cas de que una prova caigui abans de ser carregada o completada. Es considera carregada si l'última persona que puja assumeix la seva posició, encara que aquesta no sigui l'enxaneta.
- Exemples: iP5, i4d9
- Estructura principal
- Símbols: P, 1, T, 2, 3, 4, 5, 7, 9...
- Ús: sempre. Indica el nombre de persones a l'estructura principal, és a dir, al grup de gent agafats entre si més gran per pis. Pels castells que hi hagi una (pilar) o dues (torre) persones per pis, es poden utilitzar les lletres P i T.
- Exemples: P7, Td6, 5d7
- Separador
- Símbols: d, de, /
- Ús: sempre, a menys que s'utilitzi P o T. S'utilitza per separar l'estructura principal del nombre de pisos.
- Exemples: 9d7, 4de8, 3/9
- Pisos
- Símbols: 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10...
- Ús: sempre. Indica el nombre de pisos que tindria el castell si fos totalment completat (fins a l'enxaneta), començant a comptar des del terra. En el cas dels castells nets (sense pinya) es considerarà igualment el pis de segons que és a terra com el pis número 1.
- Exemples: 3d6, 7d8, 2d10
- Agulla o dues agulles
- Símbols: a (una agulla), aa (dues agulles).
- Ús: quan s'edifiqui un pilar (o dos) dins de l'estructura principal del castell.
- Exemples: 3d6a, 4d7a, 5d8a, 7d9aa, 9d10a
- Aixecat per sota
- Símbols: s, xs, ps
- Ús: quan el castell s'aixeca per sota (primer el pom de dalt i després els pisos inferiors)
- Exemples: P4s, P5xs, 3d6ps
- Variació en la quantitat de pinyes
- Símbols: n, f, fm, fmp
- Ús: quan el nombre de pinyes que suporten el castell és diferent de 1. Si no l'aguanta cap (net - n), dues (amb folre - f), tres (amb folre i manilles - fm) o quatre (amb folre, manilles i puntals - fmp)
- Exemples: 3d6n, 4d9f, 2d9fm, P9fmp
- Xarxa
- Símbol: x
- Ús: quan s'utilitxa una xarxa per amortiguar possibles caigudes.
- Exemples: P5x, 2d6x
- Carregat
- Símbol: c
- Ús: quan la prova cau després de ser carregada (veure intent).
- Exemple: 4d7c, 2d8c
- Especificacions
- Símbol: (...)
- Ús: quan la prova no correspon a un castell complet (que pugi fins a l'enxaneta). S'hi inclouen els intents desmuntats. Les especificacions aniran separades d'un espai, i entre parèntesi. S'escriuran preferiblement en ordre cronològic.
- fins a ...
- Símbol: (SP) (veure Símbols de Posició)
- Ús: quan una prova ha arribat fins a una determinada posició.
- Exemples: 2d6 (tx), 3d10fm (7)
- amb ... a l'esquena de ...
- Símbols: (SPSP)
- Ús: quan l'ocupant d'una posició ha arribat darrera l'esquena d'un cert pis.
- Exemples: 5d8 (tx4), 2d7 (e2)
- amb l'agulla fins a ... / amb l'agulla fins que ... és a l'esquena de ...
- Símbol: (aSP), (aSPSP)
- Ús: quan la o les agulles tenen una alçada diferent a la determinada pel castell (mateixa alçada que el castell, sense comptar l'acotxador ni l'enxaneta del castell). S'utilitza (aSP) per quan el pilar arriba a una alçada concreta i (aSPSP) quan no. Si hi ha dues agulles, s'especifiquen per separat, indicant ad i l'estructura simple en la qual estan allotjades per diferenciar-les.
- Exemples: 4d8a (a4), 5d7a (a23)
- net fins a ... / net fins que ... és a l'esquena de ...
- Símbol: (nSP), (nSPSP), (nc), (n-SP), (n-SPSP),
- Ús: quan la pinya agafa un castell net durant la prova. (nc) correspon a net fins a la carregada i es posa un signe - davant de la posició si cal indicar que era quan baixava
- Exemples: 2d7 (n4), P5 (ne2), 3d8 (nc), 9d5 (n-tx), 7d7 (n-e3)
Símbols de Posició:
- Posicions en estructures simples i simples amb agulla/es:
- e: enxaneta
- tx: acotxador
- 2: dos, dosos
- 3, 4, 5, 6, 7...: terços, quarts, quints, sisens, setens...
- Posicions en estructures compostes i compostes amb agulla/es:
- Alçada (e, tx, 2, 3, 4...)
- d
- Estructura simple
- 5 = 3+2
- 7 = 4+3
- 9 = 3+2+2+2
- Castells per sota
- Com els castells per sota creixen per sota i no per dalt, s'indica el nom complet del castell en el moment que es vol anomenar. Per exemple, si en un 3d7s baixa l'enxaneta un cop muntat el 3d6s abans de l'última aixecada, queda anomenat com a 3d7s (e3d6s).
Erik Kvam
